10 mites sobre la malaltia d'Alzheimer

L'Alzheimer és una malaltia sobre la qual hi ha falses creences, o no del tot certes, que és important desterrar.
Les malalties que afecten el nostre cervell són complexes, i encara ens manca coneixement per respondre totes les incògnites. No obstant això, disposem d'evidències per rebatre algunes afirmacions que, malgrat que estan molt esteses, sorgeixen de plantejaments erronis o sense rigor científic.

A continuació, repassem deu mites sobre la malaltia d’Alzheimer:

1. La malaltia d'Alzheimer és un problema de memòria

L´Alzheimer és molt més que un problema de memòria. La pèrdua gradual de memòria és un dels símptomes característics de l'Alzheimer, però a més, es troba en l'origen d'altres problemes, com la desorientació. De fet, la memòria està implicada a la gran majoria de les nostres accions quotidianes d'una manera o altra.

Però la malaltia d'Alzheimer també presenta altres símptomes. Uns, com els problemes de memòria, són de tipus cognitiu. En són exemple les alteracions del llenguatge o les dificultats per planificar o raonar adequadament. I d’altres, estan relacionats amb canvis a la conducta i el comportament. De manera gradual i a mesura que la malaltia avança, aquests símptomes van impactant a l'autonomia de la persona afectada.

La progressiva alteració de capacitats suposa una interferència gradual en el desenvolupament de les activitats del dia a dia. D’aquesta manera, va disminuint la facilitat d'expressió, i cada vegada resulta més complicat mantenir una conversa amb la persona que pateix la malaltia, ja que al mateix temps es van sumant dificultats per comprendre adequadament el que se'ls diu. També disminueix la capacitat de reconèixer i identificar objectes, o d’executar correctament certes activitats motores, reflectint-se, per exemple, en problemes per a lligar-se els cordons de les sabates, o fer servir els coberts de la manera adequada.

2. És normal perdre la memòria amb l'edat

A mesura que ens fem grans, l'edat del nostre cervell envelleix, com ho fa la resta del nostre cos. Els canvis cerebrals que es van produint, encara que són normals, tenen un impacte en el desenvolupament de certes funcions o activitats. No recordar on hem deixat algun objecte o no ser capaços d'evocar un nom són dificultats habituals que podem experimentar amb més freqüència en fer-nos grans.

No obstant això, cal saber distingir les conseqüències normals del procés d'envelliment d’allò que podrien ser els primers símptomes de la malaltia d'Alzheimer, o d'algun altre problema, ja que la memòria es pot veure afectada per moltes altres causes.

L’Alzheimer és una malaltia, no una conseqüència inevitable de l’envelliment. I, encara que en fer-nos grans podem experimentar cert declivi de les nostres capacitats, això no impedeix que continuem realitzant amb normalitat les nostres activitats quotidianes. En cas de detectar actituds o comportaments que puguin ser senyals d'alerta, cal adreçar-se al metge, sobretot si suposen un canvi respecte a com ha estat sempre aquesta persona i interfereixen en el desenvolupament de les activitats del seu dia a dia.

3. No pot tenir Alzheimer: recorda amb gran detall coses que van succeir fa temps

La capacitat per conservar records llunyans és un aspecte de la malaltia que pot generar dubtes i confusió sobre el diagnòstic a la gent propera a la persona afectada. Com pot haver oblidat el que acaba de fer, però recordar el que va passar fa anys?

L'explicació es troba en com l'Alzheimer afecta la memòria. Una de les àrees cerebrals que es veu alterada per la malaltia és l'hipocamp, que té un paper clau en la formació dels records nous, és a dir, la memòria recent i la capacitat de retenir el que hem après fa poc.

Els records ja consolidats se situen en altres àrees del cervell que, a l’inici de la malaltia, estan preservades. Per aquesta raó, les persones amb Alzheimer no recorden què han fet recentment, però poden evocar episodis de la seva infància o joventut. Aquests records llunyans no es perden significativament fins a etapes moderadament avançades de la malaltia.

4. La demència i l'Alzheimer són el mateix

La demència i l'Alzheimer són termes que sovint es confonen. “Demència” és un concepte general que s'utilitza per descriure una pèrdua de capacitats cognitives prou accentuada per a interferir en la vida diària.

La demència és, per tant, la manifestació d'un conjunt de signes i símptomes produïts per algun tipus d'alteració cerebral. Segons la causa i les zones cerebrals afectades, els símptomes i l’evolució canviaran. La malaltia d'Alzheimer és la causa principal de demència, però no és l'única.

5. L'avi ha perdut el cap, té demència senil

La “demència senil”, com a tal, avui dia no respon a cap diagnòstic mèdic. És una expressió que pressuposa que la demència és una conseqüència directa de l'envelliment, la qual cosa és incorrecta. Quan una persona presenta signes de demència, independentment de l’edat que tingui, és perquè algun trastorn l’està provocant.

6. Existeix una prova que diagnostica l'Alzheimer

Actualment, no existeix cap prova que determini al 100% si algú pateix Alzheimer. Tot i que s'està avançant molt en la detecció de l'Alzheimer mitjançant biomarcadors, el diagnòstic de la malaltia d'Alzheimer continua sent clínic. Això significa que requereix la presència de símptomes de deteriorament cognitiu, i que es descarti que sigui degut a altres causes. La demència es pot diagnosticar amb un alt grau de fiabilitat, però no sempre resulta fàcil determinar el tipus de demència o la malaltia que l'origina, ja que els símptomes d'unes i altres es poden superposar.

Davant d'una sospita de deteriorament cognitiu, cal concertar una visita amb el metge de família i exposar-li el problema. Si considera que hi ha motius per a una exploració més exhaustiva, remetrà la persona al neuròleg. Aquest, durà a terme una valoració i podrà indicar que es facin proves complementàries per estudiar les possibles causes i afinar el diagnòstic.

7. Si un dels meus pares ha tingut Alzheimer, jo també el patiré

Que una persona hagi patit la malaltia d'Alzheimer no significa que els seus fills també l'hagin de desenvolupar. En la majoria dels casos, l'Alzheimer no és una malaltia hereditària.

La genètica pot influir i actuar com un factor de risc, però no és determinant per a la seva aparició. En el risc de desenvolupar la malaltia també hi influeixen altres factors, vinculats a aspectes ambientals, a la forma de vida o a la presència d'altres malalties. De fet, el principal factor de risc per desenvolupar l'Alzheimer és l'edat. Cal tenir en compte que menys de l'1% dels casos d'Alzheimer són deguts a una variant genètica i hereditària.

8. Les "plaques senils" són les responsables de l'Alzheimer

En un cervell amb Alzheimer es produeix una pèrdua de neurones provocada per dos tipus d'alteracions: l'acumulació de plaques de proteïna beta-amiloide (abans anomenades "plaques senils") i de cabdells neurofibril·lars de proteïna Tau. Aquestes plaques i cabdells afecten el funcionament de les neurones i acaben produint la seva mort.

Aquestes plaques, però, també poden ser presents al cervell de persones que no presenten símptomes, particularment en edats avançades. Es desconeix la raó precisa per la qual hi ha persones que resisteixen millor la seva acumulació. El que sí que podem afirmar és que en tots els casos d'Alzheimer es constata la presència de plaques d'amiloide al cervell.

9. Els medicaments existents frenen l'avenç de la malaltia d'Alzheimer

Actualment, encara no comptem amb cap medicament comercialitzat que pugui curar o aturar l'avenç neurobiològic de la malaltia. Tot i això, als Estats Units s'ha aprovat recentment un nou fàrmac que, encara no exempt de dificultats per a la seva disponibilitat i prescripció a gran escala i no aprovat de moment a Europa, suposa un raig d'esperança en aquest àmbit. Hi ha tractaments per a l'Alzheimer que alleugereixin temporalment alguns símptomes, la qual cosa contribueix a augmentar la qualitat de vida de les persones i dels seus familiars.

El desenvolupament de fàrmacs contra aquesta malaltia ha presentat un nivell de fracàs molt elevat en les dues últimes dècades. Els investigadors treballen amb la hipòtesi que aquests medicaments que han fracassat en ser provats en persones amb la malaltia ja desenvolupada i amb un dany cerebral molt avançat, podrien ser eficaços si fossin administrats en fases molt inicials de la malaltia, quan els símptomes encara no han sortit a la llum clarament. En aquesta línia, actualment s'estan fent diferents assaigs clínics de nous fàrmacs destinats a prevenir l'aparició i l'avenç dels símptomes de la malaltia.

10. L'Alzheimer és una loteria i no hi podem fer res per evitar patir-la

Ara per ara, encara desconeixem quines són les causes que originen la malaltia d'Alzheimer. Però la veritat és que cada vegada són més les evidències que donen suport a la tesi que no hi ha una única causa, sinó que són diversos els factors que, en un grau o un altre, poden incidir en el possible desenvolupament. És el que coneixem com factors de risc.

Sabem que l'edat i els aspectes genètics, encara que no són determinants, poden influir en el desenvolupament de la malaltia. Són aspectes que no podem canviar, de manera que es consideren factors de risc no modificables. Però hi ha altres factors de risc que sí que són modificables, i és a la nostra mà canviar-los adoptant uns hàbits de vida més saludables.

Múltiples estudis apunten que per mantenir el nostre cervell en forma hem de controlar els factors de risc cardiovascular. Per això, resultarà de gran ajuda portar una alimentació equilibrada, practicar exercici físic de forma regular i realitzar tots els controls mèdics necessaris. A més, mantenir una vida social activa i estimular la nostra ment amb nous reptes i aprenentatges ens ajudarà a tenir un cervell més sa i reduir les possibilitats de desenvolupar malalties com l'Alzheimer.