10 mites sobre la malaltia d'Alzheimer

Existeixen mites sobre l'Alzheimer que alimenten la desinformació i dificulten la seva comprensió. És molt important desmentir aquestes creences falses per entendre millor la malaltia. 

Les malalties que afecten el nostre cervell són complexes i encara ens falta coneixement per poder donar totes les respostes. Tanmateix, disposem de prou evidències per discutir algunes afirmacions que, tot i estar molt esteses, sorgeixen de plantejaments equivocats o sense rigor científic.

A continuació, repassarem deu afirmacions freqüents sobre la malaltia d’Alzheimer i veurem en quina mesura són mites o veritats. Cal tenir en compte que la ciència avança constantment; el que avui es considera cert, potser demà ja no ho és, o ho és però amb matisos. La recerca científica és l’únic camí per aconseguir que l’Alzheimer deixi de ser un obstacle per gaudir d’una vellesa plena.

1. La malaltia d’Alzheimer només és un problema de memòria

L’Alzheimer és molt més que un problema de memòria. La pèrdua gradual de memòria és un dels símptomes característics de l’Alzheimer, però aquesta malaltia també origina altres problemes, com per exemple la desorientació. De fet, d’una manera o altra, la memòria està implicada en la majoria de les nostres activitats quotidianes.

Tanmateix, l’Alzheimer s’evidencia també amb altres símptomes: 

• Els problemes de memòria són símptomes de tipus cognitiu, com també les alteracions del llenguatge o les dificultats per planificar o raonar adequadament.
• Altres símptomes estan relacionats amb canvis en la conducta i el comportament. 

De manera gradual, i a mesura que la malaltia avança, aquests símptomes impacten en  l’autonomia de la persona afectada.

La progressiva alteració de les capacitats interfereix gradualment en el desenvolupament de les activitats del dia a dia. Així, la disminució de la facilitat d’expressió, juntament amb les dificultats per comprendre adequadament el que se’ls diu, fan que cada vegada sigui més complicat mantenir una conversa amb els malalts. També es veu afectada la capacitat per reconèixer i identificar objectes, o per executar correctament determinades activitats motores, i això es reflecteix en dificultats per cordar-se les sabates o utilitzar els coberts correctament, per exemple.

2. És normal perdre memòria amb l’edat

Amb l’edat, el nostre cervell envelleix, com la resta d’òrgans del cos. Els canvis cerebrals que es produeixen amb el pas del temps, tot i que són normals, tenen un impacte a l’hora d’executar algunes funcions o activitats. El fet de no recordar on hem deixat un objecte o no ser capaços d’evocar un nom són dificultats habituals que podem experimentar amb més freqüència a mesura que ens fem grans.

Tanmateix, cal saber distingir entre les conseqüències normals del procés d’envelliment i els primers símptomes de la malaltia d’Alzheimer o de qualsevol altre problema, ja que la memòria també es pot veure afectada per altres causes.

L’Alzheimer és una malaltia, no una conseqüència inevitable de l’envelliment. Tot i que a mesura que ens fem grans les nostres capacitats es veuen afectades, això no ens impedeix continuar duent a terme les nostres activitats quotidianes. 

En cas de detectar actituds o comportaments que es puguin interpretar com a  senyals d’alerta, és important consultar un metge, sobretot si es donen canvis en la persona o en les seves activitats del dia a dia.

3. No pot tenir Alzheimer: recorda amb detall coses de fa temps

Aquest és un altre dels mites sobre l'Alzheimer més comuns. La capacitat per conservar records llunyans és un aspecte de la malaltia que pot fer que l’entorn de la persona afectada tingui dubtes i confusió sobre el diagnòstic. Com pot haver oblidat el que acaba de fer si recorda coses que van succeir fa anys?

L’explicació té a veure amb la manera com l’Alzheimer afecta la memòria. Una de les àrees cerebrals que es veu alterada per la malaltia és l’hipocamp, que té un paper clau en la formació de records nous, és a dir, la memòria recent i la capacitat per retenir el que hem après fa poc.

Els records ja consolidats se situen en altres àrees del cervell que, al principi, estan preservades. Per això les persones amb Alzheimer no recorden el que han fet recentment, però poden evocar episodis de la seva infància o joventut. Aquests records llunyans no es perden de manera significativa fins a etapes moderadament avançades de la malaltia.  

4. Demència i Alzheimer són el mateix

La demència i l’Alzheimer són termes que sovint es confonen. El concepte “demència” es fa servir per descriure una pèrdua de capacitats cognitives prou greu per interferir en la vida diària i requerir ajuda de terceres persones.

La demència és, per tant, la manifestació d’un conjunt de senyals i símptomes causats per alguna alteració cerebral. Aquests símptomes i la seva evolució dependrà de la causa i les zones cerebrals afectades. La malaltia d’Alzheimer és la principal causa de demència, però no n’és l’única.

5. L’avi “ha perdut el cap”, té demència senil

Aquesta expressió tan desafortunada per fer referència a les dificultats cognitives d’algunes persones grans, no té sentit, ja que la “demència senil” no correspon a cap diagnòstic mèdic actual. És un terme que suggereix erròniament que la demència és una conseqüència directa de l’envelliment, i això no és veritat. 

Quan una persona presenta senyals de demència, independentment de la seva edat, és perquè hi ha un trastorn cerebral que la causa. Tot i que l’envelliment pot tenir un impacte determinat en algunes funcions cognitives, les pèrdues funcionals degudes a l’edat no impacten en la capacitat d’autogovern de la persona. Envellir no implica haver de desenvolupar una demència.

6. Hi ha una prova que diagnostica l’Alzheimer

Tot i que s’està avançant molt en la detecció de l’Alzheimer a partir de biomarcadors, el diagnòstic de la malaltia d’Alzheimer continua sent clínic. Això vol dir que es basa en la presència de símptomes de deteriorament cognitiu i en descartar altres possibles causes. La detecció de la síndrome clínica que correspon a una demència no implica que sigui fàcil determinar la malaltia que la causa, ja que els símptomes dels diferents tipus de demència, com també els canvis patològics subjacents, es poden superposar. En aquest sentit, estan començant a veure la llum noves proves que, davant la presència de símptomes, permeten determinar si la causa és el Alzheimer o no con una alta fiabilidad, a partir de una simple muestra de sangre. 

Davant la sospita de deteriorament cognitiu, és important concertar una visita amb l’equip mèdic d’atenció primària per exposar el problema. Si es considera necessari, es pot derivar la persona a un servei de neurologia per fer una valoració més exhaustiva i dur a terme proves complementàries per estudiar les possibles causes i precisar el diagnòstic.

7. Amb els meus antecedents, jo també tindré Alzheimer

Un altre mite sobre l'Alzheimer bastant estès és el pensament que és hereditari. Que una persona hagi patit Alzheimer no implica que els seus descendents també l’hagin de desenvolupar. En la majoria dels casos, l’Alzheimer no és una malaltia hereditària, és a dir, determinada genèticament.

La genètica pot influir i actuar com a un factor de risc, però no és determinant per al desenvolupament de la malaltia. Hi ha altres factors, com aspectes ambientals, l’estil de vida o la presència d’altres malalties, que també hi influeixen. De fet, el principal factor de risc per desenvolupar Alzheimer és l’edat. Cal tenir en compte que només al voltant de l’1 % dels casos d’Alzheimer són deguts directament a una variant genètica i hereditària.

8. Se sap què causa l’Alzheimer

En un cervell amb Alzheimer es produeix una pèrdua de neurones provocada per dos tipus d’alteracions: l’acumulació d’agregats de proteïna ß-amiloide (coneguts, clàssicament, com a “plaques senils”) i de cabdells neurofibril·lars de proteïna tau. Aquestes alteracions afecten el funcionament de les neurones i, finalment, condueixen a la seva mort.

Tanmateix, l’acumulació de ß-amiloide també es pot trobar en cervells de persones sense símptomes, particularment en edats avançades. Encara no sabem exactament per què algunes persones resisteixen millor aquesta acumulació, però s’ha comprovat que la reserva cognitiva adquirida al llarg de la vida hi té un paper important. El que sí podem afirmar és que en tots els casos d’Alzheimer es constata la presència d’agregats de ß-amiloide al cervell.

9. Els medicaments actuals frenen l’avanç de la malaltia d’Alzheimer

Actualment, al nostre país encara no es comercialitza cap medicament que modifiqui el curs neurobiològic de la malaltia. Tanmateix, l’Agència Europea de Medicaments ha aprovat recentment un nou fàrmac que, malgrat les dificultats per a la seva disponibilitat i prescripció a gran escala, representa una esperança en aquest àmbit. 

Esperem que aviat puguem disposar d’aquest fàrmac a Espanya. Mentrestant, des de fa dècades disposem de tractaments per a l’Alzheimer que alleugen temporalment alguns símptomes i ajuden a millorar la qualitat de vida de les persones afectades i dels seus familiars.

Els intents de desenvolupar fàrmacs contra aquesta malaltia han tingut un alt percentatge de fracàs en les últimes dècades. Una de les possibles explicacions és que aquests medicaments es provaven en persones amb un dany cerebral ja molt avançat. Després, la recerca es va centrar en la detecció precoç de les alteracions cerebrals per provar nous fàrmacs en fases molt inicials de la malaltia, quan els símptomes encara es manifestaven clarament. En aquesta línia, actualment s’estan portant a terme diferents assaigs clínics amb fàrmacs destinats a prevenir l’aparició i alentir els símptomes de la malaltia.

10. L’Alzheimer és una loteria i no podem fer res per evitar-lo

En la majoria dels casos (excepte en els determinats genèticament), encara no coneixem les causes que originen la malaltia d’Alzheimer. Tanmateix, cada vegada hi ha més evidències que indiquen que no hi ha una única causa, sinó que hi ha diversos factors que influeixen en el seu desenvolupament. És el que anomenem factors de risc.

Factors de risc no modificables

Sabem que l’edat i alguns aspectes genètics, com també factors relacionats amb el sexe biològic (en detriment de les dones), poden influir en el desenvolupament de la malaltia. Són aspectes que no podem canviar; es consideren factors de risc no modificables. Però hi ha uns altres factors de risc que sí són modificables, i aquests són els que podem canviar adoptant uns hàbits de vida més saludables.

Factors de risc modificables

Diversos estudis indiquen que per mantenir el nostre cervell en forma cal controlar els factors de risc cardiovascular. Això inclou portar una alimentació equilibrada, fer exercici físic regularment i realitzar tots els controls mèdics necessaris. A més, mantenir una vida social activa i estimular la nostra ment amb nous reptes i aprenentatges ens ajudarà a tenir un cervell més sa i a reduir les possibilitats de desenvolupar malalties com l’Alzheimer.

Són molts els mites sobre l'Alzheimer que, lluny d'ajudar, generen por, estigmes i confusió. Enfrontar a l'Alzheimer amb informació veraç és el primer pas per a derrocar els prejudicis que envolten a aquesta malaltia.