FES UN DONATIU
mites malaltia d’alzheimer

10 mites sobre la malaltia d’Alzheimer (1ª part)


L’Alzheimer és una malaltia sobre la qual existeixen falses creences, o no del tot certes, que és important desterrar. Les malalties que afecten el nostre cervell són complexes i encara ens falta coneixement per a tenir totes les respostes. No obstant això, tenim evidències per discutir algunes afirmacions que, tot i estar molt esteses, sorgeixen de plantejaments equivocats o que no tenen cap rigor científic.

A continuació, repassem deu mites sobre la malaltia d’Alzheimer:

1. La malaltia d’Alzheimer és un problema de memòria

L’Alzheimer és molt més que un problema de memòria. La pèrdua gradual de memòria és un dels símptomes característics de l’Alzheimer però, a més, es troba en l’origen d’altres problemes, com la desorientació. De fet, en la gran majoria dels nostres actes quotidians la memòria hi està implicada d’una forma o altra.

Però la malaltia d’Alzheimer presenta altres símptomes. Uns, com la resta de problemes de memòria, són de tipus cognitiu, com les alteracions en el llenguatge o les dificultats per planificar o raonar de la manera adequada. Altres símptomes estan relacionats amb canvis en la conducta i el comportament. De manera gradual i a mesura que la malaltia progressa, aquests símptomes impacten en l’autonomia de la persona afectada.

La progressiva alteració de capacitats suposa una interferència gradual en el desenvolupament de les activitats del dia a dia. Així, va disminuint la facilitat d’expressar-se, essent cada vegada més complicat mantenir una conversa amb la persona que pateix la malaltia, donat que també s’hi aniran sumant dificultats per comprendre i identificar objectes, o de realitzar certes activitats motores correctament. Això es pot reflectir, per exemple, en problemes per cordar-se les sabates o utilitzar bé els coberts.

2. És normal perdre la memòria amb l’edat

Amb l’edat el nostre cervell envelleix, com també ho fa la resta del nostre cos. Els canvis cerebrals que es van produint amb l’edat, tot i que són normals, tenen un impacte en el desenvolupament  de certes funcions o activitats. No recordar on hem deixat algun objecte o no ser capaços d’evocar un nom són dificultats habituals que podem experimentar amb més freqüència en fer-nos grans.

No obstant això, és necessari saber distingir entre les conseqüències normals del procés d’envelliment i el que podrien ser els primers símptomes de la malaltia d’Alzheimer, o d’algun altre problema, atès que la memòria es pot veure afectada per moltes altres causes.

L’Alzheimer és una malaltia, no una conseqüència inevitable d’envellir. I, encara que en fer-nos grans puguem experimentar un cert declivi de les nostres capacitats, això no impedeix que continuem realitzant amb normalitat les nostres activitats quotidianes. En cas de detectar actituds o comportaments que puguin ser senyals d’alerta, és necessari anar al metge, sobretot si suposen un canvi respecte a com ha estat sempre aquella persona i interfereixen en el desenvolupament de les activitats del seu dia a dia.

3. No pot tenir Alzheimer: recorda amb gran detall coses que van succeir fa temps

La capacitat per conservar records llunyans és un aspecte de la malaltia que pot suscitar dubtes i confusió sobre el diagnòstic en l’entorn de la persona afectada. Com pot haver oblidat allò que acaba de fer, però recordar-se de coses que van succeir fa anys?

L’explicació es troba en com afecta l’Alzheimer a la memòria. Una de les àrees cerebrals que es veu alterada per la malaltia és l’hipocamp, que té un paper clau en la formació dels records nous, és a dir, la memòria recent i la capacitat de retenir allò que hem après fa poc.

Els records ja consolidats s’ubiquen en altres àrees del cervell que, al principi, queden preservades. Per aquesta raó, les persones amb Alzheimer no recorden allò que han fet recentment, però poden evocar episodis de la seva infància o joventut. Aquests records llunyans no es perden significativament fins a etapes moderadament avançades de la malaltia.

4. Demència i Alzheimer és el mateix

La demència i l’Alzheimer són dos termes que sovint es confonen. “Demència” és un concepte general que s’utilitza per descriure la pèrdua de capacitats cognitives suficientment acusada com per interferir en la vida diària.

La demència és, per tant, la manifestació d’un conjunt de signes i símptomes que estan produïts per algun tipus d’alteració cerebral. Segons la causa i les zones cerebrals afectades, els símptomes i l’evolució seran diferents. La malaltia d’Alzheimer és la principal causa de demència, però no és l’única.

5. L’avi ha perdut el cap, té demència senil

La “demència senil” com a tal no respon a cap diagnòstic mèdic. És una expressió que indueix a pressuposar que la demència és una conseqüència directa de l’envelliment, la qual cosa no és certa. Quan una persona presenta signes de demència, sigui a l’edat que sigui, és perquè algun trastorn li està causant.

 Llegir els 10 mites sobre la malatia d'Alzheimer (2ª part)

Categories: Alzheimer

27.11.2018


Posts relacionados