<img height="1" width="1" style="display:none" src="https://www.facebook.com/tr?id=183660822919076&amp;ev=PageView&amp;noscript=1">
Parlem sobre l'Alzheimer
El blog de la Fundació Pasqual Maragall
crea-mobile
10 mites d’alzheimer

10 mites sobre la malaltia d’Alzheimer (2ª part)


Continuació de 10 mites sobre l’Alzheimer (1ª part)

6. Existeix una prova que diagnostica l’Alzheimer

Actualment no existeix cap prova que determini al 100% si algú pateix Alzheimer. Tot i que s’ha avançat molt en la detecció de l’Alzheimer a partir de biomarcadors, el diagnòstic de la malaltia d’Alzheimer continua essent clínic. Això significa que requereix la presència de símptomes de deteriorament cognitiu i que es descarti que sigui degut a altres causes. La demència es pot diagnosticar amb un grau de fiabilitat bastant alt, però a vegades no és fàcil determinar el tipus de demència o la malaltia que l’origina, ja que els símptomes d’unes i altres es poden superposar.

Davant la sospita de deteriorament cognitiu, cal concertar una visita amb el metge de família i exposar el problema. Si considera que hi ha motius per a una exploració més exhaustiva, remetrà la persona al neuròleg. Aquest durà a terme una valoració i podrà indicar que es realitzin proves complementàries per estudiar les possibles causes i afinar el diagnòstic.

7. Si un dels meus pares ha tingut Alzheimer, jo també el patiré

Que una persona hagi patit la malaltia d’Alzheimer no significa que els seus fills també l’hagin de desenvolupar. En la majoria dels casos, l’Alzheimer no és una malaltia hereditària.

La genètica pot influir i actuar com un factor de risc, però no és determinant per a la seva aparició. En el risc de desenvolupar la malaltia també influeixen altres factors, vinculats a aspectes ambientals, a la manera de viure o a la presència d’altres malalties. De fet, el principal factor de risc per desenvolupar Alzheimer és l’edat. Cal tenir en compte que menys de l’1% dels casos són deguts a una variant genètica i hereditària.

8. Les “plaques senils” són les responsables de l’Alzheimer

En un cervell amb Alzheimer es produeix una pèrdua de neurones provocada per dos tipus d’alteracions: l’acumulació de plaques de proteïna beta-amiloide (abans anomenades ‘plaques senils’) i cabdells neurofibril·lars de proteïna Tau. Aquestes plaques i cabdells afecten el funcionament de les neurones i acaben conduint a la seva mort.

No obstant això, aquestes plaques també poden trobar-se en el cervell de persones que no presenten símptomes, particularment en edats avançades. Es desconeix la raó precisa per la qual hi ha persones que resisteixen millor la seva acumulació. El que podem afirmar és que en tots els casos d’Alzheimer es constata la presència de plaques d’amiloide en el cervell.

9. Els medicaments existents aturen el progrés de la malaltia d’Alzheimer

Lamentablement, avui no comptem amb cap medicament efectiu que pugui curar, aturar o frenar l’avanç neurobiològic de la malaltia. Existeixen tractaments per a l’Alzheimer que poden alleugerar temporalment alguns símptomes, la qual cosa contribueix a augmentar la qualitat de vida de les persones i dels seus familiars.

El desenvolupament de fàrmacs contra aquesta malaltia ha presentat un nivell de fracàs molt elevat en les dues últimes dècades. Els investigadors treballen amb la hipòtesi que aquests medicaments han fracassat en ser provats en persones amb la malaltia ja desenvolupada i amb un dany cerebral molt avançat, però que podrien ser eficaços si fossin administrats en fases molt inicials de la malaltia, quan els símptomes encara no han donat la cara clarament. En aquesta línia, actualment ja s’estan iniciant assajos clínics de nous fàrmacs destinats a prevenir l’aparició i l’avanç dels símptomes de la malaltia.

10. L’Alzheimer és una loteria i no podem fer res per evitar patir-la

Ara per ara encara no sabem quines són les causes que originen la malaltia d’Alzheimer. Però el cert és que cada vegada són més les evidències que recolzen la tesi que no hi ha una única causa, sinó que són diversos els factors que, d’una manera o una altra, poden incidir en el seu possible desenvolupament. És el que coneixem com a factors de risc.

Sabem que l’edat i certs aspectes genètics, encara que no són determinants, poden influir en el desenvolupament de la malaltia. Són aspectes que no podem canviar, de manera que es consideren factors de risc no modificables. Però existeixen altres factors de risc que sí que són modificables, de manera que és a la nostra mà canviar-los adoptant uns hàbits de vida més saludables.

Múltiples estudis ens diuen que per mantenir el nostre cervell en forma hem de controlar els factors de risc cardiovascular. Per això, resultarà de gran ajuda portar una alimentació equilibrada, practicar exercici físic de manera regular i realitzar tots els controls mèdics necessaris. A més, mantenir una vida social activa i estimular la nostra ment amb nous reptes i aprenentatges ens ajudarà a tenir un cervell més sa i a reduir les possibilitats de desenvolupar malalties com l’Alzheimer.

 

Categories: Alzheimer

30.11.2018


Posts relacionados