<img height="1" width="1" style="display:none" src="https://www.facebook.com/tr?id=183660822919076&amp;ev=PageView&amp;noscript=1">
Parlem sobre l'Alzheimer
El blog de la Fundació Pasqual Maragall
crea-mobile
 Diferents fases de l’Alzheimer amb diferents necessitats

Com actuar davant les diferents fases de l'Alzheimer


L’Alzheimer és una malaltia que es desenvolupa en diferents fases, si bé cada persona afectada pot manifestar els símptomes en diferent forma i intensitat. Les fases de l’Alzheimer es divideixen en funció dels símptomes habituals, cognitius i funcionals que es manifesten.

En cadascuna d’aquestes etapes, les necessitats i les cures són diferents, i s’ha de procurar abordar-les assegurant tant el benestar de la persona afectada com el de qui la cuida. Per aquesta raó és convenient estar atents a l’evolució de la malaltia i anar adaptant les cures, les rutines i la manera de tractar i comunicar-se amb la persona afectada.

En totes les etapes de la malaltia, l’empatia és molt important. S’ha d’intentar comprendre la realitat des del punt de vista de qui pateix la malaltia i adaptar l’entorn a les seves necessitats.

Primers símptomes: la fase lleu

Quan es produeix el diagnòstic d’Alzheimer, la persona afectada se sol trobar en un moment en el qual encara és autònoma i pot desenvolupar-se sola amb certa supervisió. En confirmar-se la malaltia, la família se sol plantejar si informar o no del diagnòstic a qui la pateix. No hi ha una manera única de procedir i cada cas és diferent, però s’ha de tenir en compte que la persona té dret a saber-ho i que disposar d’informació d’allò què succeeix és clau per poder assimilar la necessitat d’ajuda i sobreposar-se millor a la malaltia.

En la fase lleu és important fomentar al màxim l’autonomia de la persona amb Alzheimer, establint rutines, supervisant, però evitant resoldre coses per ella. És una bona manera d’ajudar-la a preservar el màxim temps possible les capacitats cognitives que encara manté intactes i a impedir que caigui en l’apatia.

Hi ha moltes activitats quotidianes que la persona afectada encara pot realitzar, tant de tipus físic com mental. Sempre que sigui possible i li vingui de gust, cal animar-la a seguir fent aquelles activitats que sempre li han agradat, mantenir les relacions socials i practicar activitat física ajustada a les seves capacitats.

Per a la família, el diagnòstic pot resultar difícil d’encaixar. És aconsellable informar-se sobre la malaltia, la seva evolució i els seus símptomes, ja que resultarà molt útil per comprendre-la millor i farà més fàcil la gestió de determinades situacions. És també el moment de comunicar el diagnòstic a la resta de família, amics i veïns. Això facilitarà la relació de la persona afectada amb el seu entorn i possibilitarà organitzar-se per cobrir les necessitats de cura i atenció.

En aquesta fase és molt recomanable prendre decisions respecte al futur. Existeixen diferents eines legals de protecció de la persona, pensades per garantir que es compleix la seva voluntat. És molt recomanable la seva tramitació, la qual s’ha de dur a terme abans que la malaltia estigui en fases més avançades i la capacitat de decisió clarament minvada.

Al mateix temps, aquest és un bon moment per informar-se sobre els recursos socials existents per a persones amb Alzheimer i familiars, així com de la sol·licitud per a les ajudes de la Llei de la Dependència.

No obstant això, tampoc hem de viure obsessionats amb allò que passarà en el futur. Tot i que la planificació és important, també hem d’intentar aprofitar i viure en plenitud el temps que passem junts.

Quan les coses es compliquen: la fase moderada de l’Alzheimer

Hem vist que en la primera fase de la malaltia, la persona amb Alzheimer pot continuar portant una vida força autònoma. En la fase moderada necessitarà més ajuda, de manera que augmentarà la dependència del seu cuidador.

En aquesta etapa apareixeran problemes en l’ús d’aparells, com posar en marxa un electrodomèstic o trucar per telèfon. A més, la pèrdua de memòria i la desorientació s’accentuen i es fan més evidents els problemes de llenguatge.

Com més augmentin les dificultats, més necessària i freqüent serà la intervenció del cuidador. En aquest progrés, serà convenient posar les coses fàcils a la persona afectada, com per exemple, crear un ambient acollidor a casa, amb pocs objectes, però agradables, significatius i emocionals (fotos familiars, un record d’un viatge, una manta que utilitzi sovint…). A més, cal simplificar i, per exemple, organitzar la roba de l’armari amb poques opcions i totes adequades a l’època de l’any, perquè així li resulti més fàcil escollir.

És possible que, en aquesta fase, els cuidadors se sentin aclaparats per les circumstàncies i el dia a dia. Els problemes de comportament, que solen generar molta tensió en els cuidadors, poden accentuar-se i és important conèixer les estratègies per afrontar-los i minimitzar-los. És important informar-se sobre els recursos existents, valorar la necessitat d’ajuda i demanar-la, i organitzar les cures de tal manera que es pugui disposar d’algunes hores lliures per dedicar-se a un mateix, sigui per sortir a passejar o fer una activitat gratificant. Els grups terapèutics són una eina útil per fer front a la sensació de sobrecàrrega.

La importància del contacte físic: la fase avançada

En la fase més avançada, la persona amb Alzheimer experimenta un deteriorament cognitiu i funcional molt important, el qual la conduirà a una dependència absoluta de terceres persones per a les necessitats més fonamentals (alimentació, higiene…), veient-se molt limitada la capacitat de comunicació.

Encara que les funcions cerebrals puguin estar tan deteriorades que no arribi a comprendre les paraules, sí que pot reconèixer gestos i diferents formes d’expressió no verbal. En aquesta etapa, la tonalitat de la veu o el contacte físic poden servir per recuperar la connexió quan el llenguatge ja no serveix per comunicar-se. Mirar-la als ulls, agafar-la de la mà, acariciar-li les galtes, posar-li música que li agradi són petits gests que serviran per despertar les seves emocions.

En aquesta etapa final és particularment recomanable buscar ajuda per aquelles activitats rutinàries i físiques, com les relacionades amb la higiene personal.

 

Categories: L'Alzheimer

16.10.2018


Sobre l'autor
Fundació Pasqual Maragall

A la Fundació Pasqual Maragall investiguem la detecció i prevenció de la malaltia d'Alzheimer, promocionem un envelliment saludable i treballem per millorar la qualitat de vida de les persones afectades i cuidadores.

Més informació →

Posts relacionados