<img height="1" width="1" style="display:none" src="https://www.facebook.com/tr?id=183660822919076&amp;ev=PageView&amp;noscript=1">
Parlem sobre l'Alzheimer
El blog de la Fundació Pasqual Maragall
crea-mobile
fpm-fases-enfermedad-de-alzheimer

Les fases de la malaltia d'Alzheimer


Tot i que no hi ha dues persones amb Alzheimer iguals, l'evolució típica de la malaltia es divideix en successives fases, en funció dels símptomes cognitius, funcionals i conductuals que es manifesten. En aquest article expliquem com es gradua l'evolució de la malaltia i les principals característiques de cadascuna d'aquestes fases.

L'escala GDS i la graduació de les fases de la malaltia d'Alzheimer

Habitualment, es fan servir dos sistemes per graduar l'evolució de la malaltia. Un contempla tres grans fases en l'evolució de la demència: lleu, moderada i greu.

L'altre sistema és habitualment utilitzat en l'entorn professional especialitzat, i es basa en l'escala escala GDS (Escala de Deteriorament Global, de l'anglès Global Deterioration Scale). Aquesta escala contempla l'evolució de la cognició i la funció quotidiana, des de la normalitat de qualsevol adult fins a les últimes conseqüències de la malaltia d'Alzheimer, considerant set etapes. Atès que la progressió de la malaltia té un curs continu, i lentament progressiu, els límits de cadascuna d'aquestes etapes no estan clarament definits, però permeten una graduació clarament orientativa per tal de fer-ne seguiment.

Cal tenir en compte que l'escala GDS està basada en la teoria de la retrogènesi, segons la qual una persona amb Alzheimer va perdent les capacitats cognitives i funcionals en ordre invers a com s'adquireixen, de forma natural, amb el creixement i la maduració cerebral. Així, una de les capacitats afectades en fases lleus és la capacitat de gestionar els diners, mentre que el control d'esfínters es perd més tardanament en l'evolució de la malaltia, a l'inrevés de com succeeix en el desenvolupament d'un nen. No obstant això, és fonamental considerar que la persona amb Alzheimer seguirà sent sempre adulta i s'ha de respectar la seva dignitat com a tal, no tractar-la mai com a un infant.

Característiques principals de cada fase

  • De la normalitat als primers indicis de deteriorament cognitiu (GDS 1, 2 i 3)
  • El diagnòstic de demència en fase lleu (GDS 4)
  • Les fases moderada i moderadament greu, necessitat constant d'ajuda (GDS 5 i 6)
  • Fase greu, el final del procés (GDS 7)

De la normalitat als primers indicis de deteriorament cognitiu (GDS 1, 2 i 3)

El GDS 1, en realitat, defineix la normalitat cognitiva de qualsevol adult que ha adquirit adequadament totes les capacitats cognitives esperables.

En l'etapa GDS 2 s'engloben totes aquelles persones que, a causa de l'edat, presenten subtils dificultats de memòria, pròpies de l'envelliment i que, o bé no són percebudes ni per l'entorn familiar ni pel metge o, en qualsevol cas, no es consideren rellevants i no són significatives de cap patologia.

És en el grau GDS 3, etiquetat com a deteriorament cognitiu lleu, quan es manifesten les primeres dificultats clares o objectivables. És important estar atent als senyals d'alerta que poden anar apareixent.

Pot ser que la persona es desorienti en entorns no familiars, que perdi objectes, que apareguin dificultats per organitzar-se o que li costi sovint evocar paraules comunes o noms de persones, així com que li resulti més complicada la gestió d'assumptes financers. També pot tenir problemes per retenir el que ha llegit o recordar a persones que ha conegut recentment. Aquests dèficits, no sempre clars, han de ser objectivats en un conscienciós examen cognitiu per part d'un professional, idealment, un neuropsicòleg.

Aquesta fase de deteriorament cognitiu lleu representa un punt intermedi entre la normalitat cognitiva i els primers símptomes inequívocs de demència. És un moment clau per estudiar-ne les possibles causes i indagar si es deu a alguna que, amb l'adequada atenció i tractament, pugui ser reversible. Per això és molt important sol·licitar atenció mèdica davant els senyals d'alerta.

El diagnòstic de demència en fase lleu (GDS 4)

La fase GDS 4 és la que s'associa a un nivell de deteriorament cognitiu moderat i determina el diagnòstic de demència. És característic que en aquesta fase augmentin les dificultats per dur a terme les tasques més complexes a causa, entre d’altres coses, a problemes organitzatius i de concentració.

Pot ser que la persona afectada tingui dificultats per planificar un viatge o organitzar una celebració familiar, així com per gestionar l'economia personal. És característic d'aquesta etapa confondre’s amb l’ús de diners en efectiu i fer-se embolics amb el canvi o l'equivalència entre monedes i bitllets, per exemple.

També és habitual que presenti acusades dificultats per recordar coses que han passat fa poc o presentar algunes confusions en detalls de la seva pròpia història personal. No obstant això, tot i que els problemes d'orientació hauran augmentat, no seran encara molt importants en el temps o en llocs coneguts. I reconeixerà perfectament a les persones que sol tenir a prop, és a dir, que formen part del seu entorn habitual.

Les fases moderada i moderadament greu, necessitat constant d'ajuda (GDS 5 i 6)

Les fases moderada i moderadament greu de la demència per malaltia d'Alzheimer es corresponen amb les etapes GDS 5 i GDS 6. La persona amb Alzheimer presenta ja un deteriorament evident, que pot anar de moderat a greu, segons els símptomes que va presentant.

En la fase GDS 5, la persona afectada ja comença a necessitar assistència per a realitzar activitats quotidianes, com per exemple triar adequadament la roba que ha de posar-se o preparar el menjar. Tampoc és capaç de recordar dades simples i habituals, com el seu número de telèfon o adreça.

Les dificultats d'orientació ja són molt evidents, tant en el temps (el dia, l'hora), com fins i tot per saber en tot moment el lloc en que es troba. En general, coneix els noms del seu cercle més proper i identifica correctament a les persones familiars.

En la fase GDS 6 el deteriorament cognitiu s'agreuja i, amb ell, l'alteració funcional reflectida en el desenvolupament de les activitats quotidianes. La persona, normalment, ja no pot vestir-se correctament sense ajuda o sense rebre instruccions molt clares.

Amb la progressió d'aquesta fase, necessitarà ajuda per mantenir la higiene personal, dutxar-se i fer servir el WC. És en aquesta fase en què apareixen problemes del control d'esfínters, primer urinaris i després intestinals. Presenta signes greus de desorientació, tant en el temps com en el lloc, i apareixen veritables problemes d'orientació respecte a la seva pròpia persona i biografia.

En aquest punt és habitual que pugui oblidar el nom de persones properes, encara que acostuma a distingir els familiars dels desconeguts. En aquesta fase també són manifestos els canvis en la personalitat i de conducta, que poden materialitzar-se en apatia, obsessions, agitació, ansietat, irritabilitat, episodis d'agressivitat, i fins i tot deliris o al·lucinacions. Les alteracions conductuals són molt variables i no tenen perquè ser acusades en tots els casos.

Fase greu, el final del procés (GDS 7)

La fase final, GDS 7, es caracteritza per un deteriorament cognitiu i funcional molt greu. La persona va perdent de manera progressiva la capacitat per parlar i comunicar-se.

A mesura que aquesta fase avança, la persona malalta va perdent la capacitat autònoma de funcions bàsiques com menjar, caminar o mantenir-se dret.

Les fases de la malaltia d'Alzheimer no es manifesten igual a totes les persones. No obstant això, conèixer-les pot resultar de gran ajuda per comprendre millor l'evolució de la malaltia i els seus símptomes.

Categories: Alzheimer

13.10.2021


Posts relacionados