<img height="1" width="1" style="display:none" src="https://www.facebook.com/tr?id=2249870711930848&amp;ev=PageView&amp;noscript=1">
FES UN DONATIU
Parlem sobre l'Alzheimer
El blog de la Fundació Pasqual Maragall
crea-mobile
fpm-fases-enfermedad-de-alzheimer

Les fases de la malaltia d'Alzheimer


Tot i que no hi ha dos malalts d'Alzheimer iguals, l'evolució típica de la malaltia es divideix en successives fases en funció dels símptomes habituals, cognitius i funcionals, que es manifesten.

Habitualment, es fan servir dos sistemes per a graduar l'evolució de la malaltia. Un contempla tres grans fases en l'evolució de la demència: lleu, moderada i greu. L'altre sistema, és comunament utilitzat en l'entorn professional especialitzat i es basa en l'escala GDS (Escala de Deteriorament Global, de l'anglès Global Deterioration Scale). Aquesta escala contempla l'evolució de la cognició i la funció quotidiana des de la normalitat de qualsevol adult fins a les últimes conseqüències de la malaltia d'Alzheimer, considerant set etapes. Atès que la progressió de la malaltia té un curs continu, i lentament progressiu, els límits de cadascuna d'aquestes etapes no estan clarament definits, però permeten una graduació clarament orientativa per al seu seguiment.

Cal tenir en compte que l'escala GDS està basada en una teoria (la teoria de la retrogènesi), segons la qual, una persona amb Alzheimer va perdent les capacitats cognitives i funcionals en ordre invers a com s'adquireixen, de forma natural, amb el creixement i la maduració cerebral. Així, una de les capacitats afectades en fases lleus és la capacitat de gestionar els diners, mentre que el control d'esfínters es perd més tardanament en l'evolució de la malaltia, a l'inrevés de com succeeix en el desenvolupament d'un nen.  

Aquestes són les característiques principals de cada fase:

De la normalitat als primers indicis de deteriorament cognitiu

El GDS 1, en realitat, defineix la normalitat cognitiva de qualsevol adult que ha adquirit adequadament totes les funcions cognitives esperables. En l'etapa GDS 2 s'engloben totes aquelles persones que, a causa de l'edat, presenten subtils dificultats de memòria, pròpies de l'envelliment i que, o bé no són percebudes ni per l'entorn familiar ni pel metge o, en qualsevol cas, no es consideren rellevants i no són significatives de cap patologia.

És en el grau GDS 3,etiquetat com a deteriorament cognitiu lleu, quan es manifesten les primeres dificultats clares. És important estar atent als senyals d'alerta que poden anar apareixent. Pot ser que el malalt es desorienti en entorns no familiars, que perdi objectes, que apareguin dificultats per organitzar-se o que li costi sovint evocar paraules comunes o noms de persones, així com resultar-li més complicada la gestió d'assumptes financers També pot tenir problemes per retenir el que ha llegit o recordar a persones que ha conegut recentment. Aquests dèficits, no sempre clars, han de ser objectivats en un conscienciós examen cognitiu per part d'un professional, idealment, 1 neuropsicòleg.

Aquesta fase de deteriorament cognitiu lleu representa un punt intermedi entre la normalitat cognitiva i els primers símptomes inequívocs de demència. És un moment clau per estudiar-ne les possibles causes i indagar si es deu a alguna que, amb l'adequada atenció i tractament, pugui ser reversible. Per això, és molt important sol·licitar atenció mèdica davant els senyals d'alerta.

La fase lleu, el diagnòstic de demència

La fase GDS 4 és la que s'associa a un nivell de deteriorament cognitiu moderat i determina el diagnòstic de demència.És característic que en aquesta fase augmentin les dificultats per dur a terme les tasques més complexes a causa, entre altres coses, a problemes organitzatius i de concentració. Així, pot ser que la persona afectada tingui dificultats per planificar un viatge, o organitzar una celebració familiar, així com gestionar l'economia personal. És característic d'aquesta etapa confondre amb el maneig dels diners en efectiu, fer-se embolics amb el canvi o l'equivalència entre monedes i bitllets, per exemple.

També és habitual que presenti acusades dificultats per recordar coses que han passat fa poc o presentar algunes confusions en detalls de la seva pròpia història personal. No obstant això, no tindrà problemes d'orientació importants, tant en el temps com en llocs coneguts. I reconeixerà perfectament a les persones que sol tenir a prop, és a dir, que formen part del seu entorn habitual.

La fase moderada, necessitat constant d'ajuda

La fase moderada de la demència per malaltia d'Alzheimer es correspon amb les etapes GDS 5 i GDS 6. El malalt d'Alzheimer presenta ja un deteriorament evident, que pot anar de moderat a greu, segons els símptomes que es van presentant.

En la fase GDS 5, la persona afectada ja comença a necessitar assistència per a realitzar tasques quotidianes. Com per exemple per triar adequadament la roba que ha de posar-se o preparar el menjar. Tampoc és capaç de recordar dades simples i habituals, com el seu número de telèfon o adreça. Les dificultats d'orientació ja són franques, tant en el temps (el dia, l'hora), com fins i tot per saber en tot moment el lloc en què es troba. En general, coneix els noms dels seus cercles pròxims més propers i identifica correctament a les persones familiars.

En la fase GDS 6 el deteriorament cognitiu s'agreuja i, amb ell, l'alteració funcional en les activitats quotidianes. La persona, normalment, ja no pot vestir-se correctament sense ajuda o sense rebre instruccions molt clares. Amb la progressió d'aquesta fase, necessitarà ajuda per mantenir la higiene personal, dutxar-se i usar el vàter. És en aquesta fase en què apareixen problemes del control d'esfínters, primer urinaris i, després, intestinals. Presenta signes greus de desorientació, tant en el temps com en el lloc i apareixen francs problemes d'orientació respecte a la seva pròpia persona i biografia. En aquest punt és habitual que pugui oblidar el nom de persones properes, encara que sol distingir els familiars dels desconeguts. En aquesta fase també són manifestos els canvis en la personalitat i de conducta, que poden materialitzar-se en obsessions, agitació, ansietat, episodis d'agressivitat, fins i tot deliris o al·lucinacions. Les alteracions conductuals són molt variables i no tenen per què ser acusades en tots els casos.

Fase greu, al final del procés

La fase final, GDS 7, es caracteritza per un deteriorament cognitiu i funcional molt greu. La persona va perdent de manera progressiva la capacitat per parlar i comunicar-se.

A mesura que aquesta fase avança, el malalt va necessitant ajuda per fer totes les activitats quotidianes: menjar, caminar o mantenir-se dret.

 

Categories: Alzheimer

24.01.2018


Posts relacionados